Details
Mestissa
1. Aufl.
|
8,99 € |
|
| Verlag: | Club Editor 1959 S.L. |
| Format: | EPUB |
| Veröffentl.: | 21.10.2020 |
| ISBN/EAN: | 9788473292825 |
| Sprache: | Katalanisch |
| Anzahl Seiten: | 224 |
Dieses eBook enthält ein Wasserzeichen.
Beschreibungen
Ara que la violència post-colonial incideix en la nostra societat, surt en català un dels textos fundadors de la literatura aborigen canadenca. Una relectura del mite americà. Sortida simultània en castellà a Tránsito Editorial.
Mestissa és el primer llibre d'una activista del Canadà, filla d'aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l'opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del "progrés" i d'una societat que no suporta la diferència.
El testimoni íntim de Campbell va acompanyat d'una qüestió col·lectiva: el genocidi colonial. La història de Mestissa és dura. La pobresa, la prostitució, les agressions dels homes, la segregació racial o l'addicció a les drogues són omnipresents en un relat nu de tot efectisme. Darrere hi ha els anys de qui ha superat el rancor. I una literatura tendra i càlida només a l'abast dels escriptors que tenen de debò alguna cosa per transmetre.
Mestissa va publicar-se el 1973. La seva traducció al català s'ha fet amb la nova edició del text que recupera el capítol censurat en què Campbell és violada per un agent de la policia. No és casual que coincideixi amb els moviments #MeToo i #BlackLivesMatter, quan el Canadà reconeix les víctimes d'abusos sexuals comesos contra dones indígenes.
Mestissa és el primer llibre d'una activista del Canadà, filla d'aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l'opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del "progrés" i d'una societat que no suporta la diferència.
El testimoni íntim de Campbell va acompanyat d'una qüestió col·lectiva: el genocidi colonial. La història de Mestissa és dura. La pobresa, la prostitució, les agressions dels homes, la segregació racial o l'addicció a les drogues són omnipresents en un relat nu de tot efectisme. Darrere hi ha els anys de qui ha superat el rancor. I una literatura tendra i càlida només a l'abast dels escriptors que tenen de debò alguna cosa per transmetre.
Mestissa va publicar-se el 1973. La seva traducció al català s'ha fet amb la nova edició del text que recupera el capítol censurat en què Campbell és violada per un agent de la policia. No és casual que coincideixi amb els moviments #MeToo i #BlackLivesMatter, quan el Canadà reconeix les víctimes d'abusos sexuals comesos contra dones indígenes.
Maria Campbell (1940) és escriptora, dramaturga, cineasta, professora i activista al servei del seu poble, els métis, i ben especialment de les seves dones. Ha escrit obres de teatre i guions per a pel·lícules, entre elles Red Dress (1978), un curt de Michael Scott inspirat en la seva autobiografia.
Durant la seva carrera ha estat mentora de molts artistes aborígens i ha treballat amb joves en teatre comunitari. Ha obert refugis per a dones i nens i ha dirigit una residència d'escriptors a Batoche, on cada estiu commemoren l'aniversari de la Rebel·lió de Riel de 1885.
Campbell és oficial de l'Orde del Canadà i té cinc doctorats honoris causa. Actualment viu a The Crossing, la seva llar al sud del riu Saskatchewan. Amb els anys ha agafat el relleu de la besàvia Cheechum, transmissora entre les dones d'una forma de viure i pensar que cal guardar de l'oblit.Quan era petita, la Policia Muntada va enganyar Maria Campbell amb una xocolatina a canvi d'ensenyar-los la trapa on el seu pare guardava la carn de caça il·legal. Els guardes van endur-se'l detingut a la presó. "El pare encara riu, però des d'aquell dia jo detesto la xocolata i no he tornat a confiar mai més ni en els guardes ni en la policia muntada."
Durant la seva carrera ha estat mentora de molts artistes aborígens i ha treballat amb joves en teatre comunitari. Ha obert refugis per a dones i nens i ha dirigit una residència d'escriptors a Batoche, on cada estiu commemoren l'aniversari de la Rebel·lió de Riel de 1885.
Campbell és oficial de l'Orde del Canadà i té cinc doctorats honoris causa. Actualment viu a The Crossing, la seva llar al sud del riu Saskatchewan. Amb els anys ha agafat el relleu de la besàvia Cheechum, transmissora entre les dones d'una forma de viure i pensar que cal guardar de l'oblit.Quan era petita, la Policia Muntada va enganyar Maria Campbell amb una xocolatina a canvi d'ensenyar-los la trapa on el seu pare guardava la carn de caça il·legal. Els guardes van endur-se'l detingut a la presó. "El pare encara riu, però des d'aquell dia jo detesto la xocolata i no he tornat a confiar mai més ni en els guardes ni en la policia muntada."
Diese Produkte könnten Sie auch interessieren:
